Daniel Can

A finals del segle XIII, Mallorca és una illa pròspera, creu de camins de la Mediterrània. Daniel Can, un jove genovès amant de la mar, arriba a la Ciutat de Mallorques i és acollit en una família jueva com un membre més. Poc temps després, s’enamora de la ciutat, rodejada per una murada i oberta a la mar, i descobreix el valor d’una amistat que perdurà més enllà de la mort. Les seves bones relacions amb la casa dels reis de Mallorca i amb l’aljama jueva el converteixen en un patró de renom, que navega inclús travessant l’estret de Gibraltar per la costa atlàntica africana.

Fidel als seus principis, Daniel és lleial al seu rei i als seus, encara que la vida li posi tot en contra i hagi d’escollir. En una vida plena de viatges, en els quals cada partida és una nova aventura, el genovès mai no es rendeix i no es deixa seduir pel cant de les sirenes. Els corsaris castellans irrompen en el seu camí, llevant-li allò que més estima i el condueixen a la força a un judici on pot perdre tota la seva fortuna. Malgrat això, Daniel Can no és un home de pors, s’enfronta a la pesta de 1348 i, fins i tot, al mateix diable.