Bruta i esquinçada

L’Arlet, després de patir una múltiple violació la nit de Sant Joan, té una amnèsia dissociativa localitzada que fa que no recordi absolutament res del que li va succeir. Només recorda una olor nauseabunda que li impregna els narius i que la fa sentir bruta. La nit més màgica de l’any acaba esdevenint la nit de l’horror, una nit en blanc perduda en els confins de la seva memòria.

La rivalitat política entre el pare de l’Arlet i el d’un dels seus agressors, serà, per a certs programes i noticiaris, molt més important que la «suposada» violació. El joc brut farà acte de presència sense tenir en compte què o qui arrasa pel camí.